Tot just el consell de ministres acava d'aprobar un seguit de canvis en l'ambit del arrendament d'habitatges que, es suposa, implicaran una flexibilització i foment del mercat del lloguer.
Com que no s'ha optat per un "decretazo", a les mesures en qüestió encara els hi queda un llarg recorregut burocràtic, l'habitual en els avantprojectes de llei, fins que siguin aprovades.
No podem assegurar que aquestes noves mesures no afectin als contractes vigents però si caldria indicar que fins ara, totes les modificacions que s'han anat donant sempre han respectat les contractes ja formalitzats i no s'han aplicat amb retroactivitat.
Fina ara, la L.A.U 1994 (la ultima reforma), estipulava que la dfuració mínima obligatoria era de 5/8 anys entenent que d'aquesta manera es permetia una certa estabilitat per les unitats familiars que contemplaven el lloguer com una alternativa vàlida a la propietat.
Amb la nova reforma la duració mínima serà de 3 anys, el que pot resultar un perjudici pel llogater.
Per contra, el propietari es pot veure perjudicat en la seguretat de percebre la renda pactada mensualment durant la duració estipulada, doncs el llogater podrà marxar en qualsevol moment l'habitatge.
El propietari també es veurà obligat a inscriure en el registre de la propietat el contracte signat per tal que el llogater pugui fer valdre els seus drets en el cas de la venda de l'immoble.
